L’historiador Frank Dikötter publica La Revolución Cultural (1962-1976), un estudi rigorós sobre la darrera dècada de govern de Mao Zedong. L’obra, traduïda al castellà per Joan Josep Mussarra i publicada per Acantilado, completa la trilogia que l’autor ha dedicat a la Xina del segle XX, després de La gran hambruna en la China de Mao i La tragedia de la liberación. Basat en centenars de documents oficials fins ara poc accessibles, el llibre examina les dinàmiques polítiques i socials d’un període que va transformar radicalment la societat xinesa.
Una purga per consolidar el poder
Després del fracàs del Gran Salt Endavant, Mao va impulsar la Revolució Cultural amb l’objectiu declarat d’eliminar els burgesos infiltrats dins del Partit Comunista. El que va començar com una campanya ideològica es va convertir ràpidament en una onada de persecucions, humiliacions públiques i execucions. Segons Dikötter, Mao va aprofitar el context per desfer-se dels seus rivals dins la cúpula del Partit, entre ells Liu Shaoqi i Deng Xiaoping. L’autor descriu com el caos va ser utilitzat deliberadament per Mao per reafirmar el seu control sobre el règim.
El protagonisme dels joves i l’exèrcit
La mobilització de milions d’estudiants sota el paraigua dels “Guardes Rojos” va marcar els primers anys del moviment. Amb el suport del mateix Mao, aquests joves van atacar professors, dirigents i qualsevol figura considerada contrarevolucionària. La falta de control va derivar en enfrontaments violents entre faccions i va obligar l’exèrcit a intervenir per restablir l’ordre. A partir de 1968, el poder va quedar en mans de comitès revolucionaris dirigits per militars, consolidant un règim de control autoritari que es va estendre a escoles, fàbriques i institucions públiques.
Resistència, repressió i reconfiguració social
L’obra detalla com milions de persones van ser deportades al camp per ser “reeducades”, mentre es posaven en marxa purgues massives que afectaren fins i tot membres lleials del Partit. Amb una mirada a les zones rurals, Dikötter recull testimonis i informes que revelen com molts camperols varen tornar de manera clandestina a pràctiques econòmiques tradicionals, aprofitant l’esgotament del règim. Aquest moviment subterrani va erosionar la base de l’economia planificada i va obrir el camí cap a les reformes postmaoistes.
Una història coral, des de la base
La Revolución Cultural incorpora documents interns del Partit, informes policials, cartes de queixa i autobiografies populars per construir una narrativa on el poble ocupa el centre. L’objectiu és mostrar com la població, des dels alts càrrecs fins als treballadors anònims, va viure i va respondre a les tensions d’un període marcat per la por, el control i la incertesa. Dikötter apunta que la desconfiança generalitzada cap a l’ideari comunista es va estendre fins i tot entre els membres del mateix Partit.
Un treball d’arxiu sense precedents
Frank Dikötter, catedràtic a la Universitat de Hong Kong i professor a Londres, ha estat un dels primers historiadors occidentals amb accés sostingut a arxius del Partit Comunista Xinès. Aquesta recerca documental sosté l’obra, allunyada de la narrativa oficial xinesa i centrada en la quotidianitat dels efectes del règim. La trilogia ha estat reconeguda internacionalment per posar el focus en les víctimes anònimes i la dimensió col·lectiva de les grans transformacions del segle XX a la Xina.
Una dècada clau per entendre la Xina actual
Tot i que la Revolució Cultural es va clausurar oficialment el 1976, any de la mort de Mao, el llibre assenyala com les conseqüències es varen estendre durant dècades. Segons les dades recopilades, entre un milió i mig i dos milions de persones varen morir de manera directa a causa de les purgues, però foren moltes més les que varen patir persecucions, censures i despossessions. Dikötter proposa una lectura en què la Xina contemporània no es pot entendre sense revisar aquesta etapa convulsa.
