Aquesta setmana ha arribat a les llibreries Dormo al carrer, el segon títol de la col·lecció AKIVIDA: històries per canviar la mirada, de l’editorial AKIARA. El llibre, creat per Laia de Ahumada i il·lustrat per Cinta Fosch, recull testimonis de persones que viuen o han viscut al carrer. El projecte continua la línia iniciada amb Hem hagut de marxar, que va obtenir recentment dos premis internacionals i el premi Junceda d’il·lustració.
El nou volum recull sis entrevistes: quatre homes i dues dones que han viscut situacions de sensellarisme. Tots ells havien tingut una llar i una xarxa de suport familiar i social. Les seves històries comparteixen un punt d’inflexió que els va dur a perdre l’habitatge i a iniciar una vida marcada per la precarietat.
Les entrevistes exposen dificultats quotidianes com la cerca d’un lloc segur per dormir, accedir a serveis d’higiene, protegir les pertinences personals o aconseguir menjar en espais com menjadors socials. També aborden situacions de violència, abandó, aïllament i pèrdua de drets bàsics.
El format escollit per Laia de Ahumada és l’entrevista. L’autora, que ha estat gairebé vint anys al capdavant del Centre Obert Heura per a persones sense llar, utilitza la conversa com a eina per contextualitzar i transmetre el relat directe de les persones entrevistades. Aquest enfocament permet que siguin les pròpies veus les que expliquin com és viure al carrer, quins factors poden portar-hi i per què és tan difícil sortir-ne.
Entre els testimonis, hi ha la Montse, que havia treballat en una residència de gent gran; el Juan, que va marxar de casa amb catorze anys; l’Ignacio, que va emigrar de l’Argentina; l’Anabel, abandonada als tres mesos; l’Andrés, que va arribar de Colòmbia; i el Pedro, que havia estat cambrer en un restaurant de Barcelona.
Els relats mostren com la pèrdua de llar no respon a una única causa sinó a una combinació de factors que poden incloure trencaments familiars, dificultats econòmiques, migracions o processos de vulnerabilització progressiva.
Il·lustracions com a narració paral·lela
Les imatges de Dormo al carrer són obra de Cinta Fosch. L’il·lustradora, amb formació en història de l’art i disseny gràfic, ha centrat part del seu treball en temes relacionats amb els drets humans, el pensament i el món contemporani.
Per aquest llibre, ha utilitzat una paleta de blaus i negres per retratar l’experiència del carrer. Les il·lustracions inclouen elements com paviments urbans deteriorats, vegetació que emergeix d’escletxes i seqüències gràfiques que reprodueixen rutines quotidianes sense accés al més essencial.
Aquestes imatges no busquen representar literalment els testimonis, sinó aportar una mirada simbòlica que acompanya i reforça el relat de les entrevistes.
Continuïtat d’una trajectòria
Laia de Ahumada és autora d’una vintena de llibres, molts dels quals centrats en entrevistes a persones vinculades a l’interioritat, la cultura, la pagesia o l’exclusió social. Amb Dormo al carrer, reprèn el format que ja havia utilitzat en altres obres i que, segons explica, li permet escoltar i documentar històries de vida des de la proximitat.
El llibre vol mostrar una realitat present als carrers de moltes ciutats, sovint invisibilitzada o estigmatitzada. L’objectiu, segons s’explica des de la col·lecció AKIVIDA, és “canviar la mirada” i contrastar les vivències reals amb les percepcions habituals.
En aquest context, Dormo al carrer s’inscriu en una línia editorial que aposta per donar espai a relats que habitualment no apareixen en els circuits convencionals. La publicació d’aquest títol amplia la col·lecció iniciada amb Hem hagut de marxar, que es centrava en testimonis de joves migrants.
Sis històries, un fil conductor
Els protagonistes del llibre són persones amb orígens, trajectòries i contextos diversos. El que comparteixen és l’experiència de la pèrdua d’un espai on viure i la necessitat de reconstruir una quotidianitat des d’unes condicions límit.
Les entrevistes aporten informació sobre les seves vides abans del carrer, les circumstàncies que van provocar la pèrdua de llar, i com és la seva realitat actual. També s’hi plantegen preguntes sobre la possibilitat de sortir d’aquesta situació i els factors que poden facilitar o dificultar aquest procés.
El llibre mostra com, malgrat la precarietat, les persones entrevistades han trobat espais de solidaritat i han mantingut certs vincles o referents que els ajuden a sostenir-se. Les històries exposen el pes de l’estigma i les barreres institucionals, però també la capacitat d’aguantar i, en alguns casos, de començar processos de canvi.
Dormo al carrer es presenta com un document coral que fa visibles situacions personals dins d’un fenomen social més ampli. El llibre recull sis veus que sovint queden fora del relat públic i que ara, a través d’aquest projecte editorial, passen al primer pla.
