L’actriu alemanya Iris Berben ha reivindicat el dret de les dones a protagonitzar històries pròpies més enllà dels quaranta anys durant el seu pas per l’Evolution Mallorca International Film Festival. En una trobada celebrada a l’Hotel Portixol, on també ha participat el prestigiós director de fotografia Matthew Libatique, ambdós creadors han reflexionat sobre el futur de la indústria i han llançat una mirada crítica sobre la irrupció de la intel·ligència artificial. Els dos professionals van ser els grans homenatjats de la gala inaugural celebrada el 28 d’octubre al Palau de Congressos de Palma.
Contra la invisibilitat femenina a la pantalla
Acompanyada per la directora del festival, Sandra Lipski, Berben ha denunciat com la indústria tendeix a relegar les actrius a partir de certa edat. «A partir dels 40 anys comences a deixar de tenir històries pròpies: ets l’esposa d’algú o un personatge secundari», ha afirmat amb contundència. Per a l’Alemanya, aquesta visió del cinema desaprofita el potencial femení, ja que les narracions més interessants sorgeixen precisament en la maduresa, quan s’acumula experiència vital i capacitat de decisió.
L’expresidenta de l’Acadèmia de Cinema Alemanya (2010-2019) ha celebrat el fet de continuar en actiu. Ha destacat la seva enorme curiositat per entendre com escriuen les noves generacions, quines pors tenen i què volen traslladar a la pantalla. Aquesta trajectòria longeva l’ha duta a participar en títols com Buddenbrooks o El triángulo de la tristeza, cinta de Ruben Östlund guanyadora de la Palma d’Or a Canes el 2022. També va ser nominada a l’Emmy Internacional l’any 2010 per la minisèrie Krupp – Eine deutsche Familie.
L’emoció i la història per sobre de la tècnica
Per la seva banda, Matthew Libatique ha defensat una filosofia de treball on la imatge sempre se subordina al guió. Abans de decidir quines lents, colors o il·luminació utilitzar, el nord-americà necessita comprendre profundament la història i la visió del director. Tot i considerar que tècnica i creativitat són inseparables, ha atorgat el pes principal a la visió creativa. La tècnica ha de servir exclusivament per transmetre emocions a l’espectador.
Aquest enfocament l’ha portat a col·laborar amb noms com Spike Lee, Bradley Cooper i Darren Aronofsky, firmant la llum de pel·lícules com Pi, Réquiem por un sueño, Inside Man o La ballena. Format a l’American Film Institute, Libatique acumula tres nominacions a l’Óscar a la millor fotografia pels seus treballs a Cisne negro (2011), Ha nacido una estrella (2019) i Maestro (2024).
L’amenaça d’industrialitzar els sentiments
El debat sobre la intel·ligència artificial ha connectat les dues perspectives professionals. Des de la interpretació, Berben ha exigit una regulació estricta per protegir els drets d’imatge i veu, defensant que l’intèrpret ha de poder decidir fins on vol participar en aquesta tecnologia.
Des de la direcció de fotografia, Libatique ha qüestionat l’enfocament purament econòmic d’aquestes eines. Tot i admetre la utilitat de la IA per a tasques menors de postproducció, com esborrar el reflex de les ulleres d’un actor, ha llançat una advertència: «Estan intentant industrialitzar el que sentim». El nord-americà, que actualment debat aquests límits tecnològics amb Aronofsky, s’ha preguntat què passarà amb el cinema quan les imatges generades deixin d’assemblar-se a la vida real.
El magnetisme de la llum i el caràcter de Mallorca
La trobada també ha servit per estrènyer els vincles dels homenatjats amb Mallorca. Berben, guardonada amb l’Evolution ICON Award, ha recordat un rodatge que la va portar a l’illa fa quatre dècades. Ha lloat com el territori i els seus habitants han sabut conservar un caràcter propi malgrat els canvis, i ha dedicat paraules d’admiració a Sandra Lipski i al seu equip per l’entusiasme i la lluita per les idees.
Libatique, reconegut amb el Cinematography ICON Award, ha quedat fascinat per les condicions lumíniques de l’illa, qualificant-les d'»espectaculars». El director de fotografia ha explicat com, just en arribar, es va haver d’aturar per contemplar la bellesa d’un cel de tons taronges i roses en ple capvespre.
Ambdues figures aporten un pes històric al certamen: Berben amb participacions a Buddenbrooks, El triángulo de la tristeza o la minisèrie Krupp – Eine deutsche Familie; i Libatique amb tres nominacions als premis Óscar per Cisne negro, Ha nacido una estrella i Maestro, a més de treballs destacats com Pi, Réquiem por un sueño, Inside Man i La ballena.
