La plataforma audiovisual Filmin estrenarà en exclusiva la pel·lícula «Un altre home» el pròxim 18 de setembre. Dirigida i escrita pel cineasta David Moragas, aquesta obra de drama romàntic amb pinzellades de comèdia aprofundeix en la crisi d’una parella, el Marc i l’Eudald, per explorar la complexa frontera entre la comoditat del conformisme i la força del desig quan la vida planificada deixa de ser suficient.
L’esquerda de la rutina i l’element disruptiu
El Marc i l’Eudald porten sis anys de relació. La seva existència, aparentment estructurada al voltant del benestar i de la projecció de futur, comença a trontollar de manera imprevista amb l’arribada d’un nou veí. Aquest home s’instal·la just a la finestra del davant i actua com a detonant del malestar intern d’un dels protagonistes. Mentre l’Eudald suma intents continus per enfortir la unió, el Marc xoca frontalment amb el seu propi inconformisme. Aquest repartiment coral està encapçalat per actors com Lluís Marquès, Quim Àvila i Bruna Cusí.
Una experiència queer des de la quotidianitat
La narrativa de la pel·lícula s’allunya de manera conscient dels conflictes basats exclusivament en la identitat. El problema del protagonista neix del buit que percep entre allò que ha consolidat i el que realment anhela, un dilema plenament contemporani i universal vinculat a la construcció de la vida adulta. El mateix David Moragas ha denunciat públicament l’absurditat que les històries queer sovint es llegeixin com a simples confessions o testimonis personals. Així, «Un altre home» fa valdre el dret a explicar relats íntims des de la ficció lliure, superant etiquetes limitants.
L’arquitectura dels silencis i les mirades
Bona part de la tensió de la cinta es teixeix a través d’allò que queda callat. El llargmetratge reivindica la potència narrativa de les mirades, els petits gestos rutinaris i el silenci. La dinàmica de l’observació cap a l’exterior evoca explícitament «La ventana indiscreta», utilitzant aquest voyeurisme per exterioritzar un terratrèmol íntim.
A més, els espais urbans parlen pels personatges. El pis del barri barceloní de Sant Antoni, ple d’esquerdes, humitat i desperfectes domèstics, actua com un reflex de l’ordre opressiu. Per contra, l’habitatge situat a Tiana es presenta com un espai alliberador. La cinta arriba al gran públic després d’haver generat impacte en els circuits oficials com el Festival de Tessalònica, el Festival de Màlaga i el certamen barceloní D’A.
