El 3 de juliol del 1901, Antoni Maria Alcover va publicar la ‘Lletra de convit’, el document fundacional que va establir la primera pedra del Diccionari Català-Valencià-Balear. Aquest text va servir per fer una crida a la col·laboració a tots els territoris de parla catalana amb l’objectiu de recollir i catalogar el vocabulari, les frases i els modismes de la llengua. Ara, 125 anys després d’aquell impuls inicial, l’obra monumental estructurada en deu volums viu un procés de digitalització avançada per facilitar l’accés a tot el fons lingüístic acumulat.
La mobilització ciutadana per recollir el lèxic
El projecte va sol·licitar l’ajuda, el socors i la cooperació dels parlants mitjançant un sistema de recollida de dades extraordinàriament precís. Els corresponsals havien d’emplenar cèdules de 105 mil·límetres de llarg per 74 d’ample. Aquestes fitxes s’estructuraven en diverses categories que arribaven a 584 apartats diferents, sent el darrer dedicat a “fematers: merda-caners”.
La crida, que prenia el relleu a projectes anteriors com el de Marià Aguiló, va aconseguir acumular més de tres milions de documents físics. Aquests van quedar custodiats a les cèlebres calaixeres del diccionari. Un total de 1.643 col·laboradors, entre els quals destaca l’escriptora Caterina Albert (‘Víctor Català’), van respondre a la petició de «coratge i fora son» llançada per Antoni Maria Alcover.
La digitalització avançada del fons lingüístic
La tasca d’inventariar el tresor fonètic i lèxic de la llengua culminaria l’any 1962 gràcies a Francesc de Borja Moll, el continuador del projecte un cop traspassat el seu iniciador. En l’actualitat, la Institució Francesc de B. Moll treballa en una nova digitalització del Diccionari Català-Valencià-Balear.
Aquesta actualització permetrà als usuaris creuar dades mitjançant cerques complexes. El nou sistema farà possible filtrar paràmetres específics, com cercar simultàniament les etiquetes «Mallorca» i «Refrany», per obtenir a un sol clic totes les expressions tradicionals geolocalitzades a l’illa que formen part d’aquesta obra de referència.
