L’editorial Cal Carré publica per primera vegada en català aquesta novel·la curta, traduïda per Georgina Solà Sellés, on l’autora francesa subverteix els mecanismes de la idealització romàntica.
Si Víctor Hugo va acomiadar Aurore Dupin —més coneguda pel seu pseudònim masculí— amb un solemne «ploro una morta, saludo una immortal», la realitat editorial als Països Catalans ha estat tossudament diferent. Aquesta immortalitat literària ha topat històricament amb una presència escassa a les nostres biblioteques i llibreries. Ara, l’editorial Cal Carré intenta corregir aquest buit amb la publicació de La Cora de George Sand, una obra inèdita en la nostra llengua que arriba gràcies a la traducció de Georgina Solà Sellés. Lluny de ser una simple peça d’arqueologia literària, el text es revela com una sàtira aguda sobre com la ficció modela, i sovint distorsiona, el desig masculí.
El contagi de la fantasia
La trama situa el lector davant un escenari aparentment canònic del segle XIX: Georges, un jove nouvingut a la ciutat, queda fascinat per una noia, la Cora, que veu llegint a través d’una finestra. Tanmateix, Sand no construeix aquest enamorament des de la puresa, sinó des de la crítica a la construcció cultural. El protagonista, igual que els seus coetanis, està sota els efectes del que la narració anomena el «contagi del fantàstic».
La fascinació de Georges no neix de la realitat de la Cora, sinó de la seva pròpia obsessió pels contes d’E.T.A. Hoffmann i la literatura romàntica. El jove projecta sobre la figura femenina les seves «sublims fantasies», creient trobar-hi una encarnació dels ideals literaris que consumeix. La ironia rau en el fet que la mateixa Sand coneixia bé aquest mecanisme: ella mateixa, cap al 1817 i sent una adolescent al convent de les Agustines angleses de París, va escriure poemes dedicats a Kreisler, l’alter ego de Hoffmann. En aquesta obra de la seva primera etapa, l’autora utilitza aquells elements del Romanticisme fantàstic —la figura etèria, l’angelicalitat— no per validar-los, sinó per disseccionar-los.
Una comèdia romàntica amb gir feminista
Sota l’aparença d’una història d’embolics, mals entesos i enamoraments que podria semblar superficial, La Cora de George Sand articula un discurs sobre l’apoderament. El que comença amb la mirada unidireccional de l’home cap a la dona-objecte (la musa rere la finestra) evoluciona cap al trencament d’aquest marc.
La proposta de Cal Carré i Solà Sellés destaca precisament per com el text permet que emergeixi la figura de la dona, lliure de les projeccions alienes. L’obra transita d’una premissa on la protagonista femenina sembla passiva a una resolució on es reivindica com una figura amb entitat pròpia, allunyada dels arquetips que el protagonista masculí intenta imposar-li. És, en essència, una desconstrucció del gènere de la comèdia romàntica des de dins, exposant l’absurditat d’estimar una idea en lloc d’una persona.
