“Pan de jengibre” és el títol amb què Helen Oyeyemi torna a les llibreries de la mà d’Acantilado. La novel·la, traduïda al castellà per María Belmonte, presenta la història de Harriet Lee i la seva filla adolescent Perdita, dues dones que viuen a Londres i que comparteixen molt més que un vincle familiar: una recepta antiga i un passat que no sempre és fàcil de llegir en clau realista.
Personatges amb ombres
Harriet i Perdita no semblen diferents de qualsevol altra mare i filla. Però el pan de gingebre que prepara Harriet no és un dolç qualsevol. Amb ingredients que s’adapten a qualsevol intolerància, el seu gust sorprèn i desconcerta. Una antiga amistat amb una dona anomenada Gretel Kercheval —d’origen incert i amb vincles amb el passat de Harriet— obre una porta al misteri.
La novel·la desplega una genealogia femenina marcada per la supervivència i l’ambivalència. A través del fil de la recepta, Oyeyemi reconstrueix la història d’una família on les dones han transformat la seva posició marginal mitjançant una barreja de perspicàcia, audàcia i control sobre el seu entorn.
Entre Londres i Druhástrana
La narrativa alterna el present, amb les peripècies socials de Harriet i Perdita, i el passat, amb l’origen del famós pan de gingebre. Aquesta història familiar beu d’un context que inclou execucions públiques, pactes de supervivència i matrimonis forçats. La llegenda familiar arrenca amb la història de la trastatarabuela de Harriet, que salva un condemnat acceptant casar-s’hi a l’últim moment.
Aquesta genealogia connecta amb Druhástrana, un país d’existència incerta que s’ha esmentat en diverses fonts però que no apareix de forma verificable. Harriet assegura haver-hi viscut en la seva joventut. La referència a aquest territori imaginari accentua la tensió entre memòria i fabulació.
L’illa fantasma i el joc de la identitat
Les fronteres entre la realitat i la ficció s’esvaeixen progressivament. A través del relat, es qüestiona la noció d’origen, de pertinença i d’identitat. La relació entre mare i filla esdevé un espai on es reprodueixen i es qüestionen aquestes tensions. El trastorn alimentari de Perdita, la seva relació amb l’escola i amb els companys, i la mirada externa sobre la seva mare, estructuren una crítica indirecta a les expectatives socials.
L’escriptura d’Oyeyemi juga amb aquests límits, incorporant elements propis de la faula i de la narrativa gòtica, però sempre des d’un lloc descentrat. El pan de gingebre, alhora regal i amenaça, aliment i arma, simbolitza aquesta herència equívoca.
Una novel·la coral disfressada d’història familiar
Tot i que el relat es concentra en Harriet i Perdita, “Pan de jengibre” incorpora una galeria extensa de personatges, especialment a través de l’AMPA de l’institut. La participació de Harriet en aquesta associació revela les estructures de poder i exclusió que articulen l’univers escolar i social.
La narració evoluciona en espiral, amb episodis que connecten passat i present mitjançant l’al·legoria. El paper de Gretel Kercheval —absent però constant— es perfila com un centre de gravetat emocional i simbòlic.
La novel·la no proporciona claus definitives, sinó que proposa un recorregut que requereix una lectura atenta i oberta. La història de Harriet i Perdita esdevé una exploració sobre la dificultat d’encabir-se dins una comunitat i sobre les estratègies que desenvolupem per resistir o dissoldre’ns.
