Dijous BO 2026

Joan Maria Thomàs: "Faltava la perspectiva dels qui donaren suport al cop"

Joan Maria Thomàs: "Faltava la perspectiva dels qui donaren suport al cop"

Joan Maria Thomàs Andreu és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili i un dels principals experts en l'estudi del feixisme espanyol. Amb una trajectòria reconeguda internacionalment, mai havia centrat les seves investigacions acadèmiques en la Guerra Civil a la seva terra natal. Ara, trenca aquest silenci historiogràfic amb la publicació de "Una isla brutalizada", un llibre on entrellaça el rigor científic amb la memòria de les seves pròpies famílies, els Thomàs i els Andreu. En aquesta entrevista, l'autor desgrana com una correspondència guardada durant dècades a casa seva es converteix en la clau per entendre els primers cinc mesos del conflicte a Mallorca, des d'una perspectiva tant inèdita com incòmoda.

El pes d'un llegat silenciós

L'origen d'aquesta investigació no neix als arxius institucionals, sinó en la intimitat de la llar de l'historiador. Després de tota una carrera dedicada a la història a Catalunya i al feixisme en l'àmbit general, Thomàs va decidir encarar el seu propi passat familiar.

"Aquest llibre es basa en l'existència a casa meva d'un important fons documental referit a les meves dues famílies, paterna i materna", explica l'autor. "Està basat en tota una sèrie de documents, però especialment en tota una correspondència privada entre el pare i la mare quan eren nuvis i quan després es casaren durant la guerra, on es posen en contacte el meu pare, que està destacat a diversos fronts, i la meva mare, que està a Palma o a diverses parts de l'illa".

Aquest llegat l'havia acompanyat sempre, però va trigar anys a donar-li forma acadèmica. "L'existència d'aquest fons jo la coneixia durant molt temps. Jo he fet la meva carrera a Catalunya i m'he dedicat a altres temes, no he estudiat la Guerra Civil a Mallorca, però en un moment determinat vaig començar a pensar en la possibilitat d'estudiar aquest fons i d'inserir-lo dins la història dels primers mesos del 1936, de la Guerra Civil a Mallorca", relata. El procés no va estar exempt de reptes tècnics: "Vaig tenir alguns dubtes inicials sobre el tema de com inserir metodològicament una documentació de caràcter privat i familiar dins un relat i una anàlisi de la Guerra Civil espanyola en general, i en concret a l'illa. El resultat ha estat aquest primer volum que es diu 'Una isla brutalizada'".

"La gent que podia estar defensant un món que creien que estava amenaçat pel bàndol republicà, sabent el que estava passant a Barcelona o Madrid amb assassinats i crema d'esglésies... ells pensaven que estaven defensant una manera de vida, un ordre, però que això no tenia per què implicar una vulneració brutal de la legalitat repressiva"

– Joan Maria Thomàs

Joan Maria Thomàs: "Faltava la perspectiva dels qui donaren suport al cop"

La mirada inèdita dels no vençuts

Una de les aportacions més rellevants de l'obra és el canvi de focus. Thomàs decideix analitzar el conflicte no des de l'òptica de les víctimes republicanes, àmpliament tractada per altres autors, sinó des d'aquells que van donar suport a la insurrecció militar.

"És un objecte d'estudi que jo crec que val la pena, i val la pena també donar una dimensió que jo crec que és completament nova", afirma l'investigador. "És el fet d'estudiar els primers mesos de la guerra des de la perspectiva de persones que no eren els vençuts, que no eren de l'oposició, que no eren del bàndol republicà, sinó des del punt de vista d'uns sectors que foren dominantment partidaris del bàndol dit nacional durant la guerra, i que era una perspectiva que faltava".

L'historiador constata que una part important de la societat mallorquina va abraçar el cop d'estat, un fet que a vegades es difumina en certs relats contemporanis. "Fa poc llegia en un article que semblava que Mallorca havia estat una terra republicana. I ara pots veure que no, que hi havia una altra part de la població que donava suport al cop", assenyala. El seu objectiu era comprendre aquesta adhesió: "A mi m'interessava poder entendre jo mateix per què unes persones determinades, tots uns sectors socials, van donar suport al cop i al bàndol nacional durant la guerra. I que a més ho feren amb una dosi d'entusiasme i d'implicació que els va dur a presentar-se voluntaris, com en el cas del meu pare per anar al front, o en el cas de la meva mare doncs col·laborar en tasques de rereguarda, en hospitals de sang o en cuines per la gent desfavorida".

Els quatre factors de la brutalització

L'elecció del títol "Una isla brutalizada" defineix exactament el que va patir la societat mallorquina durant aquells mesos on la vida quotidiana va saltar pels aires. Thomàs identifica clarament els elements que van configurar aquest escenari de terror i transformació absoluta.

"El nom de Mallorca brutalitzada té a veure amb els quatre factors que influïren en aquells mesos i durant la resta de la guerra. Com van ser l'existència de bombardejos sobre la població civil, l'existència d'una repressió brutal, els combats en el front de Manacor, i també el tema de l'enorme mobilització i militarització de la vida que es va donar en aquells moments", enumera.

No obstant això, l'autor fa una distinció fonamental dins del mateix bàndol rebel. "He arribat a la conclusió, a partir de testimonis específics, que una cosa era l'actuació de les autoritats militars i dels falangistes en temes com la repressió, i l'altra era que en el conjunt dels suports que tenien aquest bàndol hi hagués persones que no estaven d'acord amb part d'aquesta brutalització", explica.

El rebuig se centrava en la violència extrajudicial. "Ho focalitzo molt en el tema de la repressió absolutament il·legal i brutal que es va fer durant tota una sèrie de mesos, entre l'octubre del 36 i l'abril o maig del 1937, en la qual s'utilitzaren pràctiques absolutament brutals, com per exemple les falses alliberacions de presos de les presons per després esperar-los a la cantonada i portar-los a matar, o els famosos 'paseos' i els assassinats per les cunetes", detalla Thomàs.

Aquestes pràctiques generaven incomoditat en certs sectors conservadors. "La gent que podia estar defensant un món que creien que estava amenaçat pel bàndol republicà, sabent el que estava passant a Barcelona o Madrid amb assassinats i crema d'esglésies... ells pensaven que estaven defensant una manera de vida, un ordre, però que això no tenia per què implicar una vulneració brutal de la legalitat repressiva. Podien estar d'acord amb els consells de guerra, que no deixa de ser una repressió legalitzada entre cometes, però podien desaprovar aquestes pràctiques brutals que els indignaven", puntualitza.

Joan Maria Thomàs: "Faltava la perspectiva dels qui donaren suport al cop"

"Que algunes lleis de memòria, necessàries, hagin estat derogades... La veritat, crec que és un error i crec que s'hauria d'anar revertint"

– Joan Maria Thomàs

L'ètica individual enmig de la barbàrie

L'apropament a la figura del seu pare, que va ser oficial franquista i jutge durant el règim, suposa un dels exercicis d'equilibrisme més fascinants del llibre. Thomàs separa la seva pròpia identitat política de la seva tasca científica.

"Com a ciutadà tinc una trajectòria i una vida, en què he estat més aviat arrenglerat en l'antifranquisme, quan tocava, quan existia el franquisme", reflexiona. "I, per descomptat, en tant que historiador professional, jo mai he escrit llibres arrenglerant-me en un costat o l'altre, sinó que la meva tasca és investigar, reconstruir i ser capaç d'explicar amb el màxim d'objectivitat i deixant de banda la meva pròpia ideologia uns fets".

Afrontar aquestes cartes íntimes no li ha resultat dolorós, sinó revelador i motiu de respecte. "M'ha agradat descobrir aquestes cartes que no havia abordat mai. Sabia l'actitud del meu pare, que, per una banda, era una persona que havia estat jutge durant la república i després jutge de carrera en el franquisme, i jo sabia els seus posicionaments. Però em sento orgullós, perquè quan llegeixo les defenses que el meu pare com a oficial franquista podia fer de presos republicans, demanant penes de desterrament a persones que el fiscal demanava pena de mort i que en alguns casos les acabaven afusellant... doncs la veritat és que crec que també, per part seva, hi havia bastant de coratge", confessa. Per assegurar que aquest coneixement perduri, l'autor ha decidit que "totes aquestes cartes aniran a l'Arxiu del Regne de Mallorca".

El perill d'esborrar la memòria i el buit institucional

Més enllà del llibre, que es presentarà a Palma dia 25 de novembre a les 19:00 hores a la Biblioteca de Cort sota la moderació de Lucía Garau, Thomàs adverteix sobre el moment polític actual en relació amb la memòria democràtica i denuncia la inacció crònica de les institucions de l'Estat.

"Des del punt de vista tècnic, des del punt de vista dels historiadors, no hi ha hagut cap silenci. Des de la transició hem estudiat i après moltíssim", assegura. "El que a mi em preocupa és el que no s'ha fet des dels poders. Hi ha una desinformació i falta d'interès per explicar la història d'Espanya que fa que ximpleries o bajanades com aquestes de valoració positiva de Franco sense saber qui era, o de consideració del règim només en l'etapa en què va portar creixement oblidant els vint anys de misèria... Totes aquestes coses es podrien haver rectificat".

L'historiador no amaga la seva preocupació per les recents decisions preses al Parlament balear. "Que algunes lleis de memòria, necessàries, hagin estat derogades... La veritat, crec que és un error i crec que s'hauria d'anar revertint", reclama amb fermesa. "Són coses que hauríem d'aconseguir que un dia no siguin un tema de confrontació política, i que hi hagi unes lleis consensuades en l'àmbit d'Estat que no siguin derogades que no estiguin subjectes a aquests vaivens de les conjuntures polítiques".

Davant d'aquest buit oficial, han estat els propis acadèmics els qui han hagut d'actuar. "Formo part d'un equip de sis historiadors que hem fet un museu virtual de la Guerra Civil espanyola que es pot trobar a la web", explica. "Per què hem hagut de fer un museu virtual? Doncs perquè no existeix un museu de la Guerra Civil espanyola, com no existeix un museu de la història d'Espanya. Com és possible que els poders públics no abordin aquestes qüestions?".

Joan Maria Thomàs, que ja es troba preparant un segon volum que abastarà la resta de la contesa bèl·lica fins al 1939, fa una crida final a la comunitat per construir el relat de manera conjunta. "A mi dia 25 a Cort, m'interessaria molt aquest diàleg amb lectors i lectores. Seria interessant que gent que ja s'ha mirat el llibre pogués aportar coses que poguessin enriquir no només aquest llibre, sinó el següent", conclou.

Tino Martinez

Violències masclistes 25N
Dijous BO 2026
La Rosa
UEP! Mallorca
UEP! Mallorca és una plataforma cultural amb una pàgina web www.uepmallorca.app dedicada a l'actualitat cultural i amb una aplicació dedicada exclusivament a esdeveniments a Mallorca relacionats amb la cultura i el lleure

CONTACTE

Notes de premsa
Convocatòries
Esdeveniments
Contacta a: hola@uepmallorca.app

Editor: Tino Martínez

AMB EL SUPORT DE:

 

Servei de Normalització Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca

Consell de Mallorca

institut d'estudis baleàrics
Govern de les Illes Balears
Conselleria de Turisme, Cultura i Esports

Institut d'Estudis Baleàrics