Entrevista a Julieta Morón: «El meu cos no era el problema. El problema era el sistema»
Julieta Morón viu actualment a Mallorca. És periodista, escriptora i autora de Tetas vencidas, un llibre que presenta aquest divendres 23 de maig a les 19 h a la Llibreria Pròpia de Palma. L’acompanyarà Luciana Peker, reconeguda periodista argentina, actualment exiliada a Espanya per motius de seguretat.
Amb motiu d’aquesta presentació, UEP! Mallorca ha conversat amb Morón sobre l’origen del llibre, el podcast que el va precedir i el procés personal que la va portar a qüestionar un sistema que condiciona el cos i la percepció pròpia des de molt abans que una persona prengui consciència del seu aspecte.
«Avui competim amb cossos generats per intel·ligència artificial. Això és molt més perillós. Ens comparem amb cossos que no existeixen»
– Julieta Morón
“Mentre investigava si me’ls havia de treure o no, vaig fer un podcast”
“El llibre surt d’una vivència molt concreta: un dia, el 2022, vaig veure un vídeo que deia que els implants mamaris podien fer mal. Jo en duia des de feia catorze anys i m’havien dit que durarien per sempre. Vaig començar a investigar, com a periodista, i vaig pensar: mentre faig aquest procés, faré un podcast”, explica.
Morón recorda que va prendre la decisió de retirar-se els implants molt ràpidament, però volia registrar el procés. Tetas vencidas, el podcast, no només narrava la seva experiència, sinó que posava damunt la taula preguntes com “què és una teta?” i “per què ens posem bosses de silicona dins el pit?”.
La resposta de les oients la va sorprendre. “Em varen escriure dones d’un munt de països, moltes em deien que en la meva història havien sentit la seva. Que mai havien pogut parlar d’això amb ningú. I aquest diàleg no s’ha aturat.”
Un llibre per anar més a fons
El llibre recull aquella vivència i l’amplia. Però no és una transcripció del podcast. És una nova exploració. “El que faig és entreteixir discursos, tornar a mirar la meva història, entendre què va passar als meus divuit anys. En aquell moment pensava que era una decisió racional, adulta. Ara veig que era el resultat de molts missatges previs. Revistes, la televisió, comentaris familiars… Jo feia tests per saber quina forma tenia el meu cos, i no volia ser pera. Volia ser guitarra.”
Morón explica que en aquell moment operar-se semblava una passa cap a la maduresa. “Posar-me els implants era dir: decideixo sobre el meu cos. Però després vaig veure que aquesta decisió no havia sortit només de mi.”
Pressió estètica, xarxes socials i filtres digitals
Una de les parts centrals de la conversa amb Julieta gira entorn del paper que juguen les xarxes socials en la percepció del propi cos. “No estam preparats per veure tants cossos modificats, retocats, filtrats. Quan el teu cervell només veu cossos que s’ajusten a la norma —ja sigui per cirurgia o per filtres digitals— el teu cos et sembla equivocat.”
Recorda que després del confinament per la pandèmia, una de les cirurgies més demandades va ser la rinoplàstia. “La gent es veia la cara tot el dia a la pantalla, i la càmera angular feia que es veiés més gran. Això va tenir conseqüències reals.”
Ara, diu, la comparació ja no és amb cossos reals. “Avui competim amb cossos generats per intel·ligència artificial. Això és molt més perillós. Ens comparem amb cossos que no existeixen.”
«El focus hauria d’estar en el mercat que mou tot això. En els lobbies que impulsen una determinada imatge. En la indústria que ven bellesa»
– Julieta Morón
“No vull dir a ningú què ha de fer. Vull que decideixi informada”
Morón és clara: Tetas vencidas no és un llibre contra la cirurgia estètica. “No demonitzo res. Cadascú ha de fer el que vulgui amb el seu cos. Però vull que sigui una decisió informada. Que no et quedis només amb el que et diu el metge. Que sàpigues quins riscos hi ha. A vegades ni el metge té tota la informació, perquè els fabricants no la faciliten.”
Considera que el debat no s’ha de centrar en les dones que es modifiquen ni en els professionals que ho practiquen. “El focus hauria d’estar en el mercat que mou tot això. En els lobbies que impulsen una determinada imatge. En la indústria que ven bellesa.”
Models que canvien, pressions que persisteixen
La conversa aborda també com els estàndards varien segons el temps i el lloc. “A l’Argentina, la pressió va lligada a la delgadesa. A Veneçuela i al Brasil, al cos i al rostre. A Europa és diferent. Però la pressió hi és igual. Cada país té la seva manera. I cada època té la seva forma.”
També alerta que la cirurgia estètica masculina va en augment. “Ara també hi ha turisme capil·lar, viatges a Turquia, clíniques de Botox Express. Això no és només cosa de dones. Però la pressió principal encara recau sobre nosaltres.”
Morón subratlla que les condicions econòmiques també afecten. “Les persones trans, per exemple, moltes vegades s’han hagut de sotmetre a cirurgies de risc perquè no tenen accés a processos segurs. Volen ajustar-se a un model de feminitat que exigeix determinades característiques. I això, sovint, no està garantit des del sistema públic.”
Una presentació oberta a Palma
La presentació de Tetas vencidas tindrà lloc aquest divendres 23 de maig a la Llibreria Pròpia, a la plaça Quadrado de Palma. L’acte comptarà amb la participació de Luciana Peker, periodista i escriptora argentina que ha sol·licitat asil polític a Espanya després de rebre amenaces per la seva feina. Peker oferirà també un taller l’endemà, dissabte, titulat Narraciones del goce.
“És una dona molt generosa, molt companya. Em fa molta il·lusió que em presenti. I també que puguem obrir aquest espai de conversa aquí a Mallorca, que ara és casa meva.”
Julieta Morón arriba a la Llibreria Pròpia amb un llibre que parteix del cos però apunta molt més amunt. Una història que va començar amb un dubte sobre uns implants i que ha acabat obrint interrogants sobre el mercat, la llibertat, els cossos i tot allò que se’ns ha imposat sense dir-nos-ho.
