El Premi Nobel de Literatura 2025 ha estat atorgat a László Krasznahorkai, autor nascut el 1954 a Gyula, una petita localitat hongaresa prop de la frontera amb Romania. Segons el comunicat de l’Acadèmia Sueca, el guardó reconeix una obra “colpidora i visionària que, enmig del terror apocalíptic, reafirma el poder de l’art”.
Krasznahorkai es va donar a conèixer amb Sátántangó (1985), una novel·la ambientada en una granja col·lectiva abandonada a la Hongria postsoviètica. L’arribada d’un líder messiànic i enganyós activa una sèrie de reaccions marcades per l’espera, la desesperança i la manipulació. El llibre va ser adaptat al cinema per Béla Tarr el 1994 i va consolidar l’autor com una figura clau de la literatura centreuropea.
Obres com Az ellenállás melankóliája (The Melancholy of Resistance, 1989) i Háború és háború (War & War, 1999) exploren escenaris marcats per l’angoixa, la decadència i el caos social. En aquest últim, un arxiver hongarès viatja fins a Nova York per preservar un manuscrit antic, en una narrativa de frases llargues i sinuoses que s’ha convertit en marca de la casa de l’autor.
El 2016, Báró Wenckheim hazatér (Baron Wenckheim’s Homecoming) trasllada l’acció a la tornada d’un noble arruïnat a Hongria, en una paròdia lúcida i fosca de la literatura clàssica. En la seva última novel·la, Herscht 07769 (2021), ambientada a Turíngia, Alemanya, l’autor retrata l’agitació social contemporània entre assassinats, incendis i la música de Bach.
Krasznahorkai ha desenvolupat també una línia més contemplativa influïda pels seus viatges a la Xina i el Japó, com es reflecteix a Északról hegy, Délről tó… (A Mountain to the North…, 2003) i a Seiobo járt odalent (Seiobo There Below, 2008). Aquesta darrera obra, organitzada en disset relats seguint la seqüència de Fibonacci, aprofundeix en el paper de la bellesa i la creació artística.
Entre les seves col·laboracions cinematogràfiques destaca la seva relació amb el director Béla Tarr, amb qui ha coescrit pel·lícules com Werckmeister Harmonies (2000) i The Turin Horse (2011), projectes considerats fonamentals del cinema d’autor europeu.
Amb el Nobel de Literatura 2025, l’Acadèmia Sueca reconeix la trajectòria d’un autor que ha construït una obra apocalíptica i alhora meditativa, i que ha sabut explorar tant la desesperança europea com la recerca espiritual oriental.
