L’espai cultural sa Congregació del municipi de Sa Pobla acull aquest divendres, 11 de setembre, la presentació oficial de la nova novel·la de l’escriptora Laura Gost, El preu de néixer. L’obra, publicada avui 9 de setembre per l’editorial Grup62, aterra al mercat amb una projecció destacada. La novel·la ha despertat l’interès del mercat internacional i els seus drets audiovisuals ja han estat venuts poc abans d’aquesta primera posada de llarg, la qual comptarà amb la conducció de l’escriptor Sebastià Alzamora. Mitjançant les paraules de l’autora, ens endinsem en els mecanismes, les pors i les revelacions d’aquesta nova etapa literària.
Un futur asfixiant que dialoga amb el present
El punt de partida de l’obra ens situa en un horitzó narratiu extrem que altera les regles bàsiques de la supervivència humana. L’escriptora detalla l’eix central de la història: «El preu de néixer se situa en un futur no gaire llunyà en el qual s’ha implementat un nou principi legal que impedeix que cap infant pugui arribar al món si algú no mor abans per cedir-li el lloc».
Aquest univers, però, no és aliè a les dinàmiques del nostre temps. L’autora exposa com la ficció actua com un pont directe cap als debats contemporanis. «Aquest context narratiu dialoga amb problemàtiques i inquietuds que ja formen part de la nostra conversa quotidiana —superpoblació, canvi climàtic, envelliment de la població, limitació de recursos naturals—, però al llibre les duc a un extrem més angoixant», reflexiona.
El salt cap a aquest marc distòpic suposa una eina de llibertat creativa. A través d’aquesta lent, l’escriptora relata la seva experiència davant la pàgina en blanc: «La distopia fa possible jugar amb la realitat preexistent i exagerar-la sense allunyar-me d’un escenari encara hipotètic però prou versemblant». La finalitat d’aquest mecanisme és sacsejar qui s’endinsa en la lectura. «Amb la distopia em sent com si col·loqués una espècie de mirall hiperbòlic ben al davant del context en què ja vivim, a fi d’obtenir un reflex lleugerament deformat que em permet accentuar tota una sèrie de dilemes ètics i conflictes morals que generen tensió en el lector, l’interpel·len i acosten la novel·la al thriller psicològic», confessa.
«Naturalment, una adaptació audiovisual de la novel·la seria una fita molt especial per a mi, i sens dubte em resultarà molt estimulant poder apreciar el trasllat a la pantalla de la història que jo vaig concebre damunt del paper»
– Laura Gost
La depuració literària: de ‘La cosina gran’ a la maduresa
El trajecte de l’escriptora estableix un diàleg inevitable amb el seu passat. En analitzar l’evolució des de La cosina gran fins a l’actualitat, assenyala els elements inalterables de la seva veu. «Crec que ambdues tenen en comú un interès genuí pel factor humà de les històries que s’hi narren. Sempre m’han interessat les contradiccions, els clarobscurs i els conflictes interiors dels personatges», assegura.
Tot i aquesta connexió íntima, la distància de gairebé una dècada ha transformat profundament el seu registre i les seves intencions. L’autora en marca les diferències essencials. «Ara bé, La cosina gran és una novel·la més naïf, un coming-of-age amb el qual, sobretot, volia descobrir si era capaç d’escriure una història llarga després d’haver escrit narracions molt més breus fins aleshores», explica. El contrast amb la nova publicació és innegable: «El preu de néixer ha estat escrita vuit anys després i crec que reflecteix una depuració de l’estil i una maduresa que també està lligada a la meva etapa vital actual».
Una fita audiovisual i el retrobament amb els lectors
La transcendència de la nova obra ja ha traspassat les fronteres del llibre físic amb la venda dels drets per a la seva adaptació audiovisual. L’escriptora aborda aquesta nova dimensió del seu projecte amb una barreja de prudència i il·lusió. «Encara hem de ser prudents amb això, perquè es tracta d’un projecte en una fase molt incipient», adverteix. Així i tot, la perspectiva de la transformació visual del text es perfila com un horitzó engrescador: «Naturalment, una adaptació audiovisual de la novel·la seria una fita molt especial per a mi, i sens dubte em resultarà molt estimulant poder apreciar el trasllat a la pantalla de la història que jo vaig concebre damunt del paper».
Paral·lelament a aquests desenvolupaments, l’agenda més immediata fixa el focus en el contacte estret amb el públic. Després de la presentació inicial, l’escriptora detalla un intens calendari a les illes. «A Mallorca, ara mateix, a banda de la presentació a sa Pobla de dia 11 de setembre, tinc previst presentar-la dia 27 de setembre a la Setmana del Llibre en Català de Palma», anuncia. El recorregut literari continuarà estenent-se durant la tardor: «També al FLEM durant el primer cap de setmana d’octubre; a Món de Llibres de Manacor dia 10 d’octubre i a La Misericòrdia, en el marc del Dia de les Biblioteques, dia 24 d’octubre».
Fotos: Aina Maria Cantallops.
