L’escriptor i periodista valencià Vicente Ferrer publica la seva primera novel·la, Despiece, una obra on indaga en la memòria dels abusos sexuals que va patir durant anys per part del seu professor d’Educació Física quan era un infant. La novel·la s’endinsa en els records d’aquella època a la València de començaments dels anys noranta per explorar les seqüeles del silenci, la culpa i la vergonya, així com la possibilitat de reconstrucció a través de la paraula. L’agressor va ser condemnat a gairebé dos-cents anys de presó per delictes de violència sexual contra altres alumnes del mateix centre, però l’autor va trigar més de dues dècades a compartir la seva experiència, moment en el qual el delicte ja havia prescrit.
Una immersió en els records de la València dels noranta
Narrada en primera persona, la trama es desenvolupa des del punt de vista de Vicentín, el nen que conviu amb la relació dels seus pares carnissers i la seva germana major, la vida escolar amb els companys i professors, la recerca d’afecte i el despertar del desig. L’obra, definida com una novel·la curta de prosa poètica i descarnada, contraposa la tensió entre la vergonya i la justícia davant la complexitat de la memòria i les paradoxes del temps, convertint el record de la ferida en matèria literària.
Preguntes al sistema i la responsabilitat col·lectiva
En la seva etapa adulta, el protagonista busca respostes sobre el paper que va jugar el sistema judicial i la responsabilitat que va tenir el col·legi en els fets, plantejant el dilema de si algú més era conscient del que estava passant. L’autor planteja qüestions sobre com sobreviure a aquesta experiència i com es revisita el passat per reescribir el present. Vicente Ferrer, llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i màster en Creació Literaria per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ha desenvolupat aquest projecte després d’haver estat autor resident a la Residència Literària Finestres i a Konvent Escriptura.
