La poeta, professora i presidenta de PoésArt, Maria Antònia Massanet Mayol (Artà, 1980), trenca un silenci de cinc anys per anunciar la desena edició del festival. Ara constituït com a associació, el certamen que se celebrarà el 23 i 24 d’octubre aterra a la tardor per fugir del canvi climàtic. En aquesta confessió, l’autora aborda la por a la poesia, la massificació turística i la necessitat vital de reivindicar el talent literari de les Illes Balears.
El retorn després del silenci i la malaltia
La història de qualsevol iniciativa cultural a Mallorca és, sovint, una història de resistència. Després d’una aturada que s’ha prolongat durant un lustre, la veu de Maria Antònia Massanet ressona amb la força de qui recupera un espai essencial. La poeta i professora de llengua i literatura detalla l’origen i la interrupció del seu projecte més personal, marcant el punt d’inflexió que ha permès aquest renaixement.
«El PoésArt és un festival de poesia que vaig crear l’any 2013, quan vàrem fer la primera edició, i del qual en vàrem fer nou edicions, fins al 2021», explica Massanet, assenyalant les dificultats estructurals i personals que van obligar a posar el fre. «Després, per problemes de què no tenia prou col·laboradors, no tenia prou mans, el vaig deixar de fer. També per motius de salut. I aquest any, després de cinc anys d’aturada, se m’ha presentat l’oportunitat de fer equip amb dues persones molt vàlides, com són en Estel Font i en Miquel Pastor, tots dos residents d’Artà».
La unió d’esforços ha desembocat en una professionalització del format. «La veritat és que estem fent molt bona feina plegats, i hem decidit convertir-nos en associació, per poder gestionar millor el PoésArt i tenir socis, fer més equip i poder tenir més mans», afirma. «Ara acabem de crear l’Associació PoésArt, de la qual vàrem signar els estatuts el passat dijous».
«Enguany dediquem el PoésArt a poetes mallorquins i que ja han passat pel festival. Retornem i celebrem el nostre desè aniversari, i ho volem fer amb poetes que han agradat molt i que volem recuperar»
– Maria Antònia Massanet
El canvi climàtic dicta el nou calendari cultural
El retorn no només implica una nova estructura organitzativa, sinó també una adaptació forçosa a la realitat mediambiental de l’illa. Les dates tradicionals del festival han hagut de ser modificades. Massanet ho relata amb pragmatisme: «Sempre el fèiem el darrer cap de setmana de juliol, però amb les temperatures actuals i el canvi climàtic, això ja no ho veiem possible i l’hem passat a la tardor. Enguany serà els dies 23 i 24 d’octubre».
Com a preludi d’aquesta gran cita de l’octubre, l’associació ja ha posat en marxa la maquinària amb esdeveniments previs dissenyats per captar socis i donar a conèixer la nova etapa. «Estem fent uns actes per promocionar el festival. Un d’ells, el passat dilluns, va comptar amb una gran assistència de públic. Van venir cent cinquanta persones i va haver-hi gent que es va haver de quedar a fora perquè no podien entrar, no hi cabien», constata l’autora. Aquest acte inicial va tenir els recitals de Jaume Pons Alorda i Aina Igual, i va deixar pas a noves cites, com la de la Colònia de Sant Pere.
«Dimarts que ve fem un acte a la Colònia on també presentarem l’associació i tindrem la presentació del llibre Rum rum per part de Laia Malo, i en Jaume Reus farà uns paisatges sonors acompanyant-la mentre ella recita», detalla la presidenta. «Ells dos ja tenen el grup de música que es diu Janski, on fan electro vers: música electrònica combinada amb recitació, amb rapsòdia per part de Laia. Ens oferiran un espectacle magnífic en el marc de l’Hotel Es Blau Des Nord, que és un indret també molt especial de S’Estanyol, d’aquesta Colònia de Sant Pere».
Un cartell per celebrar deu anys d’història i reivindicació
El plat fort arribarà el darrer cap de setmana d’octubre. Tot i que confessa que encara mantenen certes sorpreses, Massanet desgrana una programació exhaustiva que combina el caràcter festiu amb l’homenatge acadèmic i literari.
«El que farem ara és un esborrany de la programació, però aviat ja el tindrem bastant tancat. Sí que farem una inauguració amb un brindis, un passacarrer amb els Xeremiers Els Esparralls de la Colònia de Sant Pere, però ho farem pels carrers d’Artà», anuncia. Aquesta obertura donarà pas a dues activitats centrals el divendres 23: «Un homenatge a Clementina Arderiu, que és una poeta que enguany celebra centenari de naixement, on ho celebrarem recitant poemes seus. Hi haurà un micròfon obert on es recitaran poemes seus i també d’altres de collita pròpia de qui s’animi a participar». La jornada es tancarà amb un espectacle sobre Blai Bonet, ofert per la Fundació Mallorca Literària, protagonitzat per Jaume Pons Alorda i el músic català Dídac Rocher.
L’endemà, dissabte 24 d’octubre, la poesia prendrà els carrers de Capdepera durant el matí. «Farem un recorregut poètic des de Capdepera, des de la plaça de l’Orient fins al Castell, on parelles de poetes faran cinc aturades durant el recorregut. Recitaran els seus poemes acompanyats de música i, en arribar al Castell, farem un aperitiu; serà una cosa molt festiva», descriu Massanet.
La culminació arribarà a les vuit del vespre al Teatre d’Artà, amb un elenc que subratlla la qualitat de les lletres illenques. L’espectacle comptarà amb figures de la talla de Biel Mesquida, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i Sebastià Alzamora, «que a més ha guanyat amb el seu darrer poemari tots els premis de la crítica que podia guanyar l’obra publicada». També hi participaran Pau Vadell, Damià Rotger, Aina Riera i Cati Coll. Massanet fa una menció especial a dues de les participants: «Maria Victòria Secall i Àngels Cardona, que són dues poetes deganes ja de la nostra poesia llatino-catalana. Tenen més de setanta anys, però, a més, ens reivindiquen les dones grans amb poesia i tenen unes veus poètiques molt feministes».
L’esperit d’aquesta edició és clarament retrospectiu i d’afirmació. «Enguany dediquem el PoésArt a poetes mallorquins i que ja han passat pel festival. Retornem i celebrem el nostre desè aniversari, i ho volem fer amb poetes que han agradat molt i que volem recuperar», afirma. El motiu de fons denuncia una mancança endèmica: «Efectivament, a Mallorca tenim, i a les Balears en general, molts poetes, sobretot a Mallorca i Menorca, i de molta qualitat. De Mallorca s’ha dit també que és terra de poetes, que és illa de poetes. La veritat és que els poetes mallorquins són molt apreciats a Catalunya tot sovint i, de vegades, a Mallorca no se’ls hi fa el cas que haurien de tenir, i per això els reivindiquem i els fem protagonistes d’aquesta edició».
«Ara m’acaben de donar una beca de la Generalitat de Catalunya per escriure el meu nou llibre, que parla sobretot de la crisi d’habitatge, la turistificació i la massificació turística»
– Maria Antònia Massanet
Desmuntar la por a la poesia des de la Part Forana
El fenomen de la recepció cultural fora de la capital és una realitat que l’Associació PoésArt ha pogut constatar de primera mà. Segons Massanet, tot i l’esforç de la Fundació Mallorca Literària, a Palma els actes poètics sovint congreguen poc públic. En canvi, el batec és diferent als pobles.
«Estem detectant que cada vegada que es fan actes de poesia a la Part Forana, moltes vegades hi ha gairebé més públic que a Palma», assegura, posant com a exemple les cent cinquanta persones del seu darrer acte. La missió és trencar els prejudicis que allunyen el gran públic dels versos. «La poesia agrada. Agrada molt. Fa molta por a la gent, però quan la gent la sent recitada… Jo he comprovat molt en el PoésArt d’Artà que, després, diuen: això de la poesia està molt bé».
El secret, segons l’autora, rau en l’oralitat i la proximitat. «A la gent li agrada escoltar, que li expliquin històries, escoltar un poema ben recitat. I en acabat la gent descobreix que no és tan difícil la poesia, sinó que pot ser lluminosa, alegre i fins i tot divertida, tot fent reflexionar, i pot tenir un component crític i actual molt interessant».
Turistificació i habitatge: la poesia com a mirall social
Lluny de quedar-se en l’abstracció, la nova poesia mallorquina que recull el PoésArt s’enfanga completament en les crisis contemporànies que ofeguen l’illa. L’artista revela com el context socioeconòmic s’ha convertit en l’eix vertebrador de la creació actual, incloent-hi la seva pròpia obra.
«Ara m’acaben de donar una beca de la Generalitat de Catalunya per escriure el meu nou llibre, que parla sobretot de la crisi d’habitatge, la turistificació i la massificació turística», confessa Massanet. Aquesta pulsió no és aïllada, sinó que forma part d’un moviment col·lectiu dins del teixit literari illenc. «En el recital de l’altre dia, en Jaume Pons Alorda també en xerrava d’aquest tema en poemes del seu penúltim llibre. En Estel Font, membre i secretari de l’associació PoésArt, també en el seu nou poemari en parla. En Pau Vadell també ho ha tractat, i na Llucia Serra, i molta altra gent».
La conclusió de la poeta és rotunda, deixant clar que la poesia a les Illes Balears no viu d’esquena a la realitat que l’envolta, sinó que s’hi enfronta amb totes les conseqüències: «És una preocupació de la societat, i és una preocupació que també tenim els poetes».
