Les Illes Balears, el País Valencià i Catalunya homenatgen l’intel·lectual de Sueca
La diada de Sant Jordi ha estat la data escollida pel Govern de les Illes Balears per donar el tret de sortida a l’Any Joan Fuster a les Illes Balears. Així ho han explicat el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company; el secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, i la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, acompanyats de Fina Salord i Damià Pons, comissionats de l’Any Fuster a les Illes Balears.
Serà el proper 23 d’abril quan es repartiran arreu de l’arxipèlag 40.000 punts de llibre amb aforismes de Fuster que es podran trobar a les paradetes de les llibreries, a les quals s’ha convidat a tenir un espai amb obres de Fuster. Així mateix, es distribuiran pels carrers de Formentera, Maó, Ciutadella, Eivissa, Palma, Inca i Manacor una quarantena de figures de l’intel·lectual valencià a escala humana. A més, es convidarà tothom a participar a una activitat a través de les xarxes.
La commemoració de l’Any Joan Fuster a les Illes Balears ha estat impulsada des de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, i en concret de la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística i la Direcció General de Política Lingüística, i s’ha convidat totes les institucions a participar-hi. Es preveuen tot tipus d’actes durant el curs de l’any com conferències, jornades temàtiques o sessions a la Universitat amb l’objectiu de donar a conèixer la figura de Fuster des d’una perspectiva illenca. En les properes setmanes es posarà en marxa una pàgina web amb tota la informació.
La Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han declarat el 2022 com a Any Joan Fuster, en commemoració del centenari del naixement d’aquest intel·lectual, escriptor i activista cultural. La seva obra, entre la qual cal destacar Nosaltres els valencians, va tenir una gran repercussió i va contribuir a l’enriquiment de la cultura catalana. Igualment, és remarcable el seu activisme cultural i polític, que el van fer esdevenir un referent cívic en el moviment de normalització de la llengua catalana.
