El dibuixant i il·lustrador de Bunyola, Tomeu Riera, acaba de publicar la novel·la gràfica Bienvenidos a C.A.S.A. sota el segell de l’editorial Cartem Cómics. Amb aquesta obra, Riera utilitza els codis de la ciència-ficció i la fantasia per qüestionar el consumisme, el conformisme i la recerca de la felicitat artificial en la societat contemporània. En aquesta extensa conversa periodística, l’autor cedeix la seva pròpia veu per relatar el seu procés creatiu solitari, les barreres d’un mercat precari, el repte tecnològic actual i el present del talent balear al món del còmic.
Un còmic sense pretensions en un món de fantasia i distòpia
La conversa arranca abordant la naturalesa mateixa de la seva nova obra i la frontera editorial entre formats. Riera defineix Bienvenidos a C.A.S.A. de manera directa: «És un còmic. Els qui dibuixem còmics no ens fem cap distinció entre còmic o novel·la gràfica, és una manera per vendre còmics d’una manera que soni més adulta o més seriosa, però per a mi és un còmic, un tebeo, ho dic sense més pretensions. És una novel·la en el sentit que té la intenció de contar una història que comença i acaba, i que intenta ser una miqueta complexa. És una història de fantasia pura, tot i que té tocs de ciència-ficció que a la millor la poden apropar una miqueta a la ciència-ficció distòpica de l’obra 1984, d’Un món feliç, o aquest tipus de novel·les».
L’univers visual que ha construït serveix de context per abordar certs aspectes del comportament de la societat actual: «La història succeeix en un món de fantasia, on hi ha diferents criatures fantàstiques i races estranyes, tipus ogres, fades i aquest tipus d’elements. Però la tecnologia que tenen és molt similar a la nostra en els anys vuitanta o noranta del segle passat. Allà hi ha una societat en la qual he trobat molts de punts en comú amb la nostra, i hi ha una sèrie de crítiques socials en respecte a com funciona la nostra societat, quina és la millor manera per viure una vida completa, plena o feliç, i com les grans corporacions intenten sucar i treure profit de totes les maneres possibles dels consumidors i dels consumits».
«Arriba un punt en què t’acabes demanant per què estic fent això, per què hi estic invertint tant de temps i tant d’esforç si realment, a nivell econòmic o a de temps i de salut mental, no t’està sortint a compte»
– Tomeu Riera
La solitud del creador i l’amor incondicional a l’art
Darrere de cada pàgina s’amaga una tasca purament individual, sostinguda amb el suport de les institucions autonòmiques: «El guió, el dibuix i pràcticament tot és meu. M’he encarregat de la història, d’escriure els diàlegs, el guió, i després també de tota la pràctica visual, fent els dibuixos, la tinta, el color, absolutament tot. I he rebut l’ajuda de les subvencions de l’Institut d’Estudis Baleàrics. És una doble o triple feina, la qual també té doble o triple risc, perquè si la cosa no funciona, doncs no hi ha ningú més a qui donar-li la culpa, tot cau damunt tu mateix».
Sobre la viabilitat econòmica de la professió, l’autor relata la realitat del mercat espanyol des que va debutar fa mitja dècada amb l’obra Herejías. Mitos oscuros (Dolmen, 2020) : «No visc d’això, per desgràcia no. Ho intento. Fa cinc anys que vaig publicar el meu primer còmic. Tots els còmics que he pogut publicar els he publicat al mercat nacional, i el mercat a Espanya és bastant reduït; es publica moltíssim, però és molt difícil que surti a compte tant per a les editorials com per als dibuixants, guionistes i escriptors que hi fan feina. És molt difícil que surti a compte per viure d’això. La gran majoria de dibuixants i professionals del còmic que jo conec ho fan per gust i per afició, i com a hobby. Sempre hi sol haver una feina secundària que els dona el suport, que els sustenta».
Aquesta realitat exigeix compaginar oficis, un compromís que l’autor vincula directament amb la passió cap al dibuix: «També és el meu cas, jo tinc una feina principal i intento treure temps durant cada setmana o durant cada mes per poder-me dedicar als còmics, que és el que realment m’agrada. Resulta molt desgastant, arriba un punt en què t’acabes demanant per què estic fent això, per què hi estic invertint tant de temps i tant d’esforç si realment, a nivell econòmic o a de temps i de salut mental, no t’està sortint a compte. Et pots imaginar que és una feina bastant exigent respecte als temps que li has de dedicar. Si no ho fes per amor a l’art, directament és que no ho faria. Però estic content en la meva situació, em puc compaginar les meves hores per poder anar satisfent les meves ganes de treure còmics».
Noves aliances editorials i el múscul del clúster mallorquí
El camí editorial de Riera l’ha portat des de Dolmen —on va publicar Las asesinas de la soledad— fins a Cartem Cómics. L’acord es va tancar a les Illes Balears, durant un festival referent del sector l’any 2024: «És la primera vegada que jo col·laboro amb l’editorial Cartem Cómics, que és una editorial que està arrelada a Salamanca. Ens vam conèixer quan l’editor Daniel Díaz va venir a veure’ns al festival de Còmic Nostrum del 2024. Li vaig presentar el projecte, vam fer una sessió de revisió de portafolis en el festival i li va agradar el que li vaig mostrar. Simplement, em va dir que sí, que ho veia bé i ho vam tirar per endavant. No hi ha hagut cap discussió en absolut amb Dolmen, de fet la relació és perfectament cordial».
Aquesta trobada va coincidir amb la d’un altre il·lustrador local: «Tinc un conegut, en Sebastià Cabot, qui també va anar a mostrar el seu portafoli, i ara tots dos hem publicat, ells ens van rebre molt bé. De fet, presentarem el mateix dia, el 18 d’octubre al Còmic Nostrum a Inca, jo Bienvenidos a C.A.S.A. i en Sebastià La noche de los gatos, que és una obra molt divertida i molt macarra».
Riera esmenta obertament la qualitat, el pes i la cohesió dels companys de professió establerts a l’illa: «Crec que sempre hi ha hagut una pedrera molt bona a Mallorca de dibuixants. Tenim autèntics referents enormes a dins el clúster de còmic de Mallorca. Premis nacionals com en Bartomeu Seguí, tenim referents a nivell nacional i internacional com en Rafel Vaquer, com en Guillem March o en Pere Joan. Tenim un munt de gent molt bona i crec que aquesta tendència és continuar fomentant una miqueta aquesta pedrera. Hi ha molt de talent jove i molt de talent molt bo que continua fent feina. Fer-se membre del clúster o participar en coses de còmic de Mallorca és una cosa molt senzilla i que no requereix absolutament cap tipus d’esforç, és tan fàcil com apropar-se a nosaltres i demanar-nos a veure què fem i com els podem ajudar».
«Si el mercat diu que és més fàcil i més barat emprar la intel·ligència artificial per demanar-li a un artista que faci la seva feina, per desgràcia aquestes coses tiraran cap allà»
– Tomeu Riera
Intel·ligència artificial: el pols entre la màquina i l’art humà
El paisatge de la il·lustració afronta ara la irrupció de la intel·ligència artificial. El dibuixant valora la situació i l’impacte directe sobre el seu àmbit de treball: «Ens dona, ens pega un tret en tota la línia de flotació que no esperàvem els dibuixants. Ja partíem d’unes condicions bastant precàries i ara ho veiem cada dia a les notícies i ho veiem per tot. Ens va menjant territori en concursos de qualsevol cosa, concursos de cartells populars, concursos de cartells per fires, portades de llibres. El problema no és tant la intel·ligència artificial com les persones que l’empren i que, sense una reflexió sobre el que estan fent, estan dilapidant un capital cultural enorme que tenim. Crec que, per desgràcia, el mercat és qui dicta aquestes coses, i si el mercat diu que és més fàcil i més barat emprar la intel·ligència artificial per demanar-li a un artista que faci la seva feina, per desgràcia aquestes coses tiraran cap allà».
Malgrat els canvis tecnològics adoptats per la indústria, assenyala un possible retorn cap a la reivindicació del traç manual: «També és veritat que veig un moviment reactiu de tot el contrari, de gent que reivindica la feina humana i la visió humana, que és molt diferent a la gran majoria de coses que t’ofereix la intel·ligència artificial. Crec que per aquí hi ha un camí, crec que a poc a poc anirem reivindicant més que les coses estiguin fetes a mà i que estiguin fetes amb un punt de vista humà, perquè la resta és una visió fàcil i poc interessant».
Horitzons i rondalles mallorquines
Sobre la difusió de Bienvenidos a C.A.S.A., Riera detalla els plans lingüístics i de mercat per a la novel·la gràfica: «De moment encara no hi ha edició en català, aquesta primera edició és una edició amb una tirada petita. Però a mi sí que m’agradaria molt en un futur, si la cosa va bé, treure-ho en català, i si pogués traduir-ho a molts altres idiomes, evidentment. Sobretot a l’anglès, d’on m’han dit que hi podria haver projeccions de cara a vendre-la al mercat estatunidenc. Però de moment estem en fase de veure com funciona, de promoció i de veure quina és la reacció del públic».
Conscient dels llargs períodes d’execució que exigeix el mitjà, l’autor combina la planificació de futurs còmics amb projectes en actiu dedicats a la tradició local: «Ara mateix el que estic fent és remenar opcions. El còmic és un mitjà que requereix molt de temps i molta paciència, i com que no està particularment ben pagat, ara estic considerant a veure quin és el pròxim moviment, perquè sé que la pròxima obra em durà mínim un any de feina. Tinc moltes idees al cap. També és veritat que tinc altres projectes en marxa, estic ficat a dins la creació d’una nova col·lecció de rondalles mallorquines, que es diu col·lecció Bitzoc, que l’estem fent amb l’editorial Saïm i amb na Caterina Valriu, que s’encarrega de l’adaptació dels textos. Jo m’encarrego de les il·lustracions. Ara acabem de treure un quart volum, així que a poc a poc, és una cosa que m’estira molt i em dona molt de gust. Estic content en aquest sentit, és una cosa que no canviaria».
