L’editorial Acantilado publica aquest maig de 2026 l’assaig La debilidad de lo verdadero, una obra de la filòsofa Myriam Revault d’Allonnes que examina com la irrupció de la postveritat en l’esfera política i mediàtica ataca directament les veritats de fet i posa en risc la convivència de la societat actual. El text, traduït per Francisco López Martín, s’estructura com una lectura sintomàtica de la pèrdua de referents reals en les democràcies contemporànies, on els fets objectius queden subordinats a la percepció subjectiva i a les emocions. L’autora utilitza conceptes de pensadors com Hannah Arendt o Aristòtil per traçar una genealogía històrica sobre les complexes relacions entre el poder, el saber i l’opinió pública.
El prefix ‘post’ com a símptoma de crisi qualitatica
L’assaig subratlla que la noció de postveritat no s’ha d’entendre com una mera successió temporal, sinó com una ruptura qualitatica que assenyala un nou règim d’historicitat. Aquesta paraula, declarada el 2016 com a terme de l’any pel diccionari Oxford, conviu amb una constel·lació de conceptes com «postmodernitat», «postpolítica» o «postdemocràcia». Segons el text, la proliferació d’aquests termes evidencia la dificultat actual per anomenar el present en la seva singularitat i reflecteix una crisi en la validació factual de la realitat.
A diferència de les crítiques clàssiques de Friedrich Nietzsche, Karl Marx o Sigmund Freud, que qüestionaven les il·lusions per reconstruir el sentit de la veritat, el fenomen de la postveritat dilueix la diferència entre el fet i la mentida, donant prioritat absoluta a l’impacte del missatge i a la capacitat de fer creure.
La vulnerabilitat dels fets en el sistema democràtic
Myriam Revault d’Allonnes adverteix que els mecanismes de desinformació de les societats democràtiques operen de manera diferent a les ideologies totalitàries. Mentre que els règims totalitaris substitueixen l’experiència real per un món fictici enterament lògic a partir d’una premissa axiomàtica, en les democràcies actuals el procés consisteix a transformar les veritats incòmodes en simples opinions.
Aquesta tendència cap al relativisme permet prescindir de les proves fàctiques, de manera que la llibertat d’expressar punts de vista ja no necessita basar-se en esdeveniments contrastats. L’obra detalla exemples pràctics d’aquesta devaluació dels fets, com la utilització del concepte de «fets alternatius» per part de l’equip de Donald Trump durant la seva primera investidura l’any 2016 per negar la diferència d’assistència respecte a la de Barack Obama, o les dinàmiques comunicatives de la campanya del Brexit.
Ficció, mentida i la destrucció del món comú
L’anàlisi de l’autora aborda la paradoxa de la llibertat humana a partir de les tesis de Hannah Arendt, assenyalant la proximitat que existeix entre la capacitat de mentir i la capacitat d’actuar. Totes dues facultats neixen de la imaginació i de la possibilitat de transformar la realitat existent; no obstant això, el mentider desnaturalitza aquesta llibertat per falsejar el món de relacions compartides.
Finalment, el llibre distingeix entre les fictions impotents que serveixen com a mers succedanis de la realitat i el poder heurístic de la ficció literària o artística, capaç d’obrir nous possibles pràctics. L’assaig conclou recorrent a la distopia de George Orwell a 1984, alertant que quan triomfa la debilitat del que és vertader, l’imaginari es marchita i s’aniquila la distinció essencial entre fet i ficció de l’espai comú.
