La llibreria Espirafocs d’Inca (Carrer de Bisbe Llompart, 127) serà l’escenari el pròxim divendres 29 de maig, a les 19:00 hores, de la presentació del llibre L’assassinat de Guillem: mentides, feixistes i togues. L’acte comptarà amb la participació directa de l’autor de l’obra, el sociòleg i professor de la Universitat de València Rafa Xambó, que estarà acompanyat pel periodista i docent Toni Janer. Aquesta cita s’inscriu dins una gira de presentacions a Mallorca que també portarà l’obra de l’editorial Rebel a Palma (dimecres 27 amb Iñaki Aicart), Felanitx (dijous 28 amb Paco Esteve) i Manacor (dissabte 30 amb Catalina Serra). Aquesta nova publicació de l’editorial Rebel, que veu la llum coincidint amb el 33è aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló a Montanejos l’abril de 1993, ofereix una anàlisi crítica sobre com determinats estaments mediàtics, judicials i policials van articular una «realitat alternativa» per rebaixar el pes polític del crim i protegir els agressors.
Anàlisi de la impunitat i el discurs mediàtic
El volum examina les dinàmiques de silenci, impunitat i oblit que van envoltar el crim. En aquest treball, l’autor aplica la seua trajectòria acadèmica en l’estudi crític de la comunicació, vinculada a publicacions prèvies com Dies de premsa, per disseccionar el període posterior a la mort del jove. L’eix de la investigació se centra en la descripció del que l’obra anomena una campanya d’ignomínia orientada a desviar l’atenció de les motivacions ideològiques del crim.
Per documentar aquest procés, el professor ha revisat un total de 450 peces periodístiques i desenes de materials audiovisuals. Segons les conclusions plasmades a L’assassinat de Guillem: mentides, feixistes i togues, l’anàlisi d’aquest volum de dades indica la presència d’una acció conjunta entre determinats sectors de la premsa, estaments judicials i cossos de seguretat. L’estudi apunta que aquests agents van intervenir per modificar la percepció pública de l’esdeveniment, provant de catalogar un assassinat de caire polític com una disputa casual entre joves per evitar la responsabilitat dels agressors.
Estructura de l’obra i memòria històrica
El llibre compta amb les col·laboracions de Núria Cadenes, encarregada de redactar el pròleg, i de David Fernández, autor de l’epíleg. Ambdós textos complementen la tesi central de l’autor sobre la necessitat d’activar mecanismes de denúncia pública per contrarestar les versions institucionals que pretenen imposar l’oblit.
L’anàlisi de Rafa Xambó planteja que l’estratègia de desinformació va començar immediatament després de la ganivetada que va rebre el jove l’any 1993. Trenta-tres anys després d’aquells fets, l’obra es postula com un document per comprendre les estructures de poder i les relacions existents entre el feixisme, el sistema judicial, els partits polítics i els mitjans de comunicació al País Valencià, en el marc d’una mobilització social que va acabar per fixar la figura de Guillem Agulló com un referent de la llibertat i la memòria històrica.
